dissabte, 25 de novembre de 2017

Des dels ulls d’un nen

Article d'opinió d'Antonio García Leal


En el dia internacional de l'eliminació de la violència contra la dona, m'agradaria reflexionar sobre aquesta xacra social que a tants nens i nenes ha deixat sols al món i alhora que omple els cementiris del nostre país de dones innocents que es van unir a les seves parelles amb la promesa de tenir una vida de prosperitat i felicitat, però que van acabar els seus dies de forma brutal, patint una violència extrema i inacceptable per la societat, exercida en el si de la seva llar.
En aquest dia on recordem a tantes dones assassinades a mans de les seves parelles, m'agradaria reflexionar sobre aquest acte de barbàrie humana comès per covards, que no són capaços d'acceptar la realitat imperant i que exerceixen la violència contra les dones en un gest de la major de les covardies que es pot s'exerceix contra algú que es sent indefensa a casa, sota amenaça constant i la tortura exercida per la seva parella; i m'agradaria fer-ho recordant alguns records de la meva infància a través dels ulls del nen que un dia vaig ser, i que com tants altre nens d'aquella època i d'avui, van presenciar i presencien, en primera persona aquesta violència devastadora i punyent difícil d'entendre per a un nen, he de dir que el meu record, encara que vague, -perquè jo només vaig viure amb el meu pare fins als set anys- perdura en la meva ment a través de moments d'aquella convivència que avui encara em fan estremir, el record de la meva mare plantant-li cara al meu pare, és una constant que ressona al meu cap quan penso en aquella època, com tants altres records d'aquella infantesa, aquelles baralles diàries entre ells, era una cosa habitual, els objectes estampats contra la paret, els armaris trencats, i els crits es van fer habituals en els meus primers anys d'infància; no obstant la sort que vam tenir jo i els meus germans que davant aquell maltractador alcohòlic, hi havia una dona que va saber plantarli cara que no va cedir i que al final abans que el mal fos irreparable, pel bé de tots nosaltres, va decidir treure'ns d'aquella casa i donar-nos una educació i una vida millor a tots, deixant enrere aquell home que l'havia maltractat i que era el meu pare.
La meva mare va ser una dona valenta, al donar aquell pas en davant i treuren's d’aquella casa donat que aquella Espanya de 1981 les dones ni de lluny estaven emancipades, encara feia poc que la dictadura del General Franco havia acabat i la majoria de les estructures de poder estaven plenes de franquistes educats en el més absolut i recalcitrant masclisme, en una societat educada sobre la base del patriarcat, i sota l’influencia i les imposicions l’església catòlica que lluny de defensar accions como la de la meva mare, haguessin recolzat mirant capa altra costat l’actitud masclista, covard i retrograda del meu pare.
Avui després de 35 anys, seguim rememorant aquest dia per eradicar la violència contra les dones, en una societat que tant a avançat en tantes matèries; però en la qual seguim ancorats en temps i sense una solució precisa a aquest problema que ens porta a seguir enterrant dones víctimes de maltractadors; hem en aquest dia, que hi ha dones que se'n van al llit amb homes que potser un dia acabin sent els seus botxins i que per cada pallissa reben, els roben una part de la seva vida; mentrestant elles, els cuinen; els renten la roba, els planxen, o en tenen cura d’ells, després d'haver estat mòltes a cops, avui hi ha dones atemorides a casa vivint amb els seus maltractadors, que davant dels seus fills petits somriuen mentre per dins s'estremeixen de dolor després d'haver estat brutalment colpejades, això passa avui ara a la societat del segle XXI.
Degut al que vaig viure quan era un nen i per totes les dones que avui encara pateixen aquesta violència he volgut escriure aquest article per a totes aquelles que pateixen en silenci aquesta barbàrie i recordar-las que en la societat del segle XXI no les deixarem soles, en aquesta societat treballarem sense descans per crear els mecanismes que ens permetin aturar aquesta sagnia inhumana i inacceptable que no podem ni devem permetre per mes temps, que porta diàriament a moltes dones a la mort, ho farem en memòria de les que estan en els cementiris, ho farem per salvar les que pateixen en silenci, i ho farem perquè cap més sigui portada en un taüt entre les llàgrimes dels seus, ho farem perquè no hi hagi més nens ni més nenes orfes, víctimes de la barbàrie exercida per covards miserables i per això crec que per canviar les coses i plantar-li cara a aquesta xacra, l'important és començar per formar a les escoles a les generacions venidores en el principi d'igualtat, aquesta és una peça fonamental per construir un demà on la violència contra la dona sigui eradicada, hem de redactar lleis que persegueixin als maltractadors i garanteixin a les dones que la pateixen la violència, la seva total i absoluta defensa enfront dels maltractadors, i des de la societat civil, no ens hem de quedar impassibles davant de la barbàrie, i hem de denunciar els maltractadors i plantar-los cara expulsant-los de la societat, mentre ajudem les víctimes a reconstruir la seva vida, hem de treballar tots per acabar amb aquesta xacra i ho hem de fer des de la societat civil donant un pas en davant i no fem un silenci complice.
Tornant als ulls d'aquell nen; recordant el final de la història, els anys següents d’aquella separació, van haver dies fàcils i dies difícils per tots; van haver més baralles, encara que aquestes ja no van tenir la violència viscuda en els anys de convivència; i al final una dècada més tard el 1990, al meu pare li van diagnosticar un càncer terminal, la meva mare va tindre cura d’ell fins a l'últim dels seus dies i fins a l'últim minut estant al seu costat; el meu pare va morir el 9 de juliol de 1991 i potser no s'ho mereixia per que va ser un maltractador, encara que ella lleial als seus principis va pensar que havia de ser-hi i així ho va fer.
Per acabar aquest article, m'agradaria dir-los que hagués estat fàcil per a mi, escriure-ho des de l'anàlisi fred de les xifres, criticant la manca d'interès del legislador, mantenint la distància d'aquella realitat que vaig veure i viure als anys d’infantesa,,però seria deshonest i inacceptable per a mi no fer una anàlisi des del que vaig veure i vaig viure, per tal de dir que, jo vaig tenir sort de tenir una mare disposada a plantar-li cara al meu pare, en defensa dels seus fills; alhora que lleial amb ell, quan aquest la va necessitar, en els últims dies de la seva vida, el meu pare no va morir sol i els seus últims dies va aprendre una lliçó de vida, de la dona que anys abans havia maltractat, una lliçó de vida que nosaltres els seus fills també vam aprendre.
I és que he de sentir-me afortunat perquè la meva història va acabar bé, dins del mal que podia haver acabat, la meva mare no va ser una altra xifra freda, en un informe sobre víctimes de la violència masclista i ens va cuidar fins que a l’abril de 2003 el càncer se la va emportar; no obstant hem de lamentar jo com a ciutadà d’aquesta societat que des d'aquell 1981, són moltes les dones assassinades a mans de les seves parelles, i molts els orfes i les orfes que han quedat pel camí, per això a les que estan en els cementiris, als nens i les nenes que les van perdre, que lluny de ser un xifra tenen nom i cognoms; a les que avui pateixen en silenci; aquelles que somriuen als seus fills després d'haver estat mòltes a cops, a les que temen assenyalar als seus carcellers, i als meus pares, allà on siguin, vull dedicar aquest article i dir-los que treballaré , de manera incansable i decidida per fer front als maltractadors. 

http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/67108/des-de-els-ulls-dun-nen.html

dijous, 2 de novembre de 2017

El TDAH: detecció i actuació en l'àmbit educatiu

“Jo de petit tenia TDAH, però, com que això no es coneixia, deien que era trapella i nerviós, que em distreia i que era incapaç d’estar-me un minut assegut. Suspenia a l’escola i els meus pares estaven molt preocupats. Amb el temps no m’he curat, però he après a canalitzar aquest excés d’energia de forma constructiva. Vaig tenir la sort de trobar persones que em van ajudar en l’adolescència”. 

Luís Rojas Marcos, professor de psiquiatria de la Universitat de Nova York



Amb aquesta cita comença la Guia que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya edita per a mestres i professors.

Totes les persones tenen dificultats ocasionals per romandre asseguts, parar atenció o controlar la impulsivitat. Però, per a alguns infants i adolescents la dificultat és tan manifesta i persistent que condiciona el seu desenvolupament personal, així com les relacions amb les altres persones i la seva adaptació a l’entorn familiar, escolar i social. La normativa existent recull la importància de la identificació i atenció educativa a l’alumnat amb TDAH, ja que el TDAH pot obstaculitzar el seu accés al currículum i limitar el seu èxit escolar.

Conèixer i comprendre els riscos que pot comportar el TDAH per a l’aprenentatge i per al desenvolupament psicoemocional dels infants i els joves és tan essencial com conèixer i comprendre els factors i els processos que els impulsen i els afavoreixen.

Aquesta Guia d'una banda, descriu en l’àmbit escolar els obstacles que suposa el TDAH per al desenvolupament harmònic dels infants i dels joves. De l’altra, procura donar eines als docents per encaminar-se cap a les actuacions, les estratègies educatives i els aspectes positius que disminuiran els obstacles, en restringiran les conseqüències i impulsaran l’èxit personal i escolar de tot l’alumnat, inclosos els alumnes amb TDAH.

Extret de:

dimecres, 18 d’octubre de 2017

El bosc encantat. Joc per treballar els sentiments i les emocions


L’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) ofereix un complet recurs en forma de joc per treballar els sentiments i les emocions, dins del qual els nens i nenes de 7  a 9 anys formaran part d’un bosc encantat ple de personatges fantàstics.

Alguns dels avantatges que s’identifiquen amb el seu ús són que permet enfocar les habilitats i la intel·ligència emocional tant des de la teoria com des de la pràctica, ja que podem accedir a les “fitxes de les emocions” per saber més sobre elles, a la vegada que respondre a les preguntes segons com ens sentim ens portarà a un interessant exercici d’introspecció. A més, és important tenir present que compta amb instruccions per a l’exercici del rol d’animador o coordinador de l’activitat, en cas que aquesta es desenvolupi en entorns escolars.

Altres vessants a treballar amb aquest joc es correspondrien amb el treball en equip o l’empatia, tot i que des de l’AECC s’identifiquen els següents objectius:

·        Dotar d’estratègies per identificar les emocions i que el nen comprengui les relacions entre les emocions i les situacions en les que es produeixen.
·    Entrenar en habilitats per expressar els sentiments i les necessitats associades als mateixos.
·     Dotar de pautes per acceptar els estats emocionals positius i negatius i proporcionar tècniques de control per regular les emocions sense exagerar-les o evitar-les.

dimecres, 23 d’agost de 2017

Ensenyament publica el protocol contra l'assetjament als alumnes LGTBI

El document, que s'ha generat a instàncies del Parlament, està publicat a l'XTEC.


El Departament d'Ensenyament ha publicat, coincidint amb el Dia Internacional contra la Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia, el protocol específic per a la lluita contra l’assetjament escolar a l’alumnat LGTBI –lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals-. Aquest document està publicat a l’XTEC, la xarxa telemàtica de Catalunya, i s’ha generat a instàncies del Parlament de Catalunya. El protocol està a disposició de tots els centres educatius i recull les diferents actuacions d’Ensenyament en aquest àmbit. Així, el Departament ha indicat que aquest protocol és una eina per prevenir, detectar i intervenir enfront situacions d’assetjament als alumnes per motius d’orientació afectiva sexual o identitat de gènere.

Segons el Departament, es vol sensibilitzar els docents, centres educatius, famílies i alumnat sobre les conductes assetjadores i en la importància d’educar en la gestió positiva dels conflictes. També es dona especial importància a la prevenció com a mesura per evitar conflictes futurs.

El protocol estableix quins són els conductes i els circuits de coordinació entre els diferents actors de la comunitat educativa, i alhora aporta elements per detectar conductes d’assetjament i saber com actuar per evitar la vulneració dels drets de l’alumnat LGTBI. Per exemple, s’estableixen els elements que poden indicar situacions d’assetjament, com ara baixa autoestima, disminució del rendiment escolar o canvi de comportament diari. També s’inclouen orientacions en cas d’haver de tractar el tema amb el grup classe o amb les famílies.

Altres eines de tractament de la diversitat de gènere i orientació sexual
El Departament apunta també que disposa de recursos i materials per tractar sobre la diversitat de gènere i orientació sexual. És el cas del model d’atenció a infants i adolescents transgènere o intersexuals en els centres educatius, document que recull les actuacions a realitzar en els centres educatius per garantir que aquests constitueixen un entorn amable on viure la diversitat d'identitat de gènere.

Altres materials disponibles per al professorat, en aquest cas del cicle formatiu de grau superior d’Educació Infantil és 'Pam a pam Coeduquem', un quadern pedagògic per treballar la coeducació i la diversitat afectiva i sexual. Ensenyament també incideix en la família i l’entorn escolar, a través del web Escola i Família, on es faciliten orientacions i recursos per treballar des de la família els estereotips de gènere i la diversitat sexual i de gènere. El Departament destaca que desenvolupa aquestes i d’altres actuacions basades en el concepte d’escola inclusiva, en la coeducació, en la igualtat de drets, en l’equitat, en els valors i en el respecte a la diferència, com a eix fonamental que garanteix la convivència en els centres educatius.


diumenge, 23 de juliol de 2017

Què podeu fer per prevenir?

Com es poden reduir els riscos associats al consum de drogues i disminuir els consums problemàtics.

El consum de drogues, a més de poder generar una addicció, pot comportar problemes de salut, familiars, socials, educatius,...tant en les persones amb dependència a les drogues com en aquelles que en consumeixen sense tenir una addicció.
Cal tenir present que moltes persones no volen deixar de consumir algun tipus de drogues o que durant un temps de la seva vida en consumiran, per això cal desplegar també serveis i intervencions adreçades a disminuir els riscos/danys per la salut que representa el consum de drogues malgrat la persistència d’aquest consum. Aquestes estratègies es denominen reducció de danys o reducció de riscos.
Tot i que estem lluny de saber exactament per què algunes persones prenen drogues i altres no, actualment disposem d'informació sobre alguns dels factors que faciliten que una persona pugui desenvolupar problemes relacionats amb el consum de drogues.
És a dir, no hi ha una causa concreta que ho expliqui. Però poden tenir lloc diverses circumstàncies que afavoreixin o evitin aquest procés:

Factors de risc

Els elements que augmenten la probabilitat que una persona abusi de les drogues es coneixen com a factors de risc. 
Factors socials: com ara el fet de viure en un entorn molt desfavorit
Factors familiars:  com ara la manca de lligams amb la família o el fet que els pares tinguin actituds favorables cap al consum de drogues
Factors escolars: com per exemple, experimentar fracàs escolar
Factors individuals o interpersonals: com ara presentar problemes de conducta de manera precoç i persistent.

Factors de protecció

Alhora, es coneixen alguns factors de protecció que actuen de manera inversa als anteriors: reduint la probabilitat que una persona prengui drogues o presenti problemes per aquesta causa. Alguns factors de protecció són:
la capacitat per pensar de manera crítica,
el fet de tenir una bona adaptació a l'escola,
tenir habilitats per comunicar-se i relacionar-se amb les altres persones,
o el fet d'haver desenvolupat vincles emocionals positius entre els pares i els fills.

Prevenir el consum de drogues (i les drogodependències) comporta reduir els factors de risc i potenciar els factors de protecció. Això no garanteix del tot que una persona no arribi mai a prendre drogues, però ho farà menys probable.

De quines eines disposeu?

La prevenció es pot dur a terme a
Als espais educatius formals com l'escola, i als espais educatius no formals com centres col·lectius específics
A  l’espai familiar
A l’àmbit de lleure
Als espais d’oci nocturn
Dins de la comunitat
Dins dels serveis de salut
A la feina

A més, des de les administracions públiques i organitzacions no governamentals ofereixen diversos programes de prevenció:
Programes de prevenció universal. S'adrecen a grups sencers de la població i arriben a un nombre molt gran de persones. Per exemple, els programes de prevenció de consum de drogues entre els adolescents.
Programes de prevenció selectiva. Es dirigeixen a grups de població amb risc de desenvolupar problemes de drogues, com per exemple, els fills de drogodependents.
Prevenció de prevenció indicada. S'adrecen a persones amb problemes de consum de droga o de conducta.


dimarts, 13 de juny de 2017

Pedagogia de la interioritat

La pedagogia ‘’de la interioritat’’ entra a les escoles per contrarestar l’efecte de les xarxes entre els joves

Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, professores d’educació de la UB, defensen la implantació d’activitats de reflexió a les aules perquè els adolescents es coneguin a ells mateixos.


En una època on les noves formes de comunicació formen part del dia a dia dels adolescents, les escoles han començat a primer les activitats de reflexió que busquen ajudar als joves a ‘’conèixer-se a ells mateixos’’. És el que s’anomena ‘’pedagogia de la interioritat’’, una opció cada vegada més present als centres escolars, per fer front a les conseqüències de xarxes i internet, entre d’altres. Ho recullen les professores de la Facultat d’Educació de la UB, Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, en el seu llibre ‘Aprendre a ser’, on tracten diferents pràctiques com la que fa anys du a terme l’Escola Pia, sobretot a l’ESO, unes experiències que ajuden a millorar la convivència i també els resultats.

Són les vuit del matí d’un dilluns. En una aula de segon d’ESO de l’Escola Pia del carrer Diputació, a Barcelona, la professora proposa als alumnes una activitat poc convencional. Amb música relaxant de fons, els reparteix una agulla d’estendre roba de fusta, i els demana que, per parelles, la desmuntin. És un encàrrec fàcil. Quan tots ho aconsegueixen, els demana que la tornin a muntar. Aquí ja hi ha algun grup que necessita que l’ajudin, però finalment, tots recuperen l’agulla original.

En acabat, la professora els demana millorar la postura a la taula, tancar els ulls i respirar profundament. L’objectiu és aconseguir que els nois i noies es relaxin per llegir-los un text que compara l’amistat amb l’agulla que acaben de construir. L’estat de calma que els ofereix és òptim perquè els joves estiguin plenament amatents al que se’ls està explicant.

És una de les activitats emmarcades en el projecte d’escola que du a terme el centre i que vol potenciar, d’una banda, les habilitats socials i d’altra, les emocionals així com la dimensió interior de cada estudiant. Tal com explica la tutora, Pilar Coll, són activitats que, tan programades com realitzades de manera un xic més improvisada, busquen situar l’alumne en un entorn més reflexiu.

Fa més de 8 anys que en aquesta escola de Barcelona aposten per aquest tipus d’iniciatives, amb l’objectiu de treballar aquestes tres dimensions i poder abordar algunes qüestions des d’un punt de vista més calmat i tranquil. Coll no creu que els joves d’ara ho necessitin més que abans però reconeix que anys enrere, aquesta manera de treballar ‘’no estava de moda’’ i es defensava més aviat com una activitat extraescolar. Tot i això, defensa ‘’fugir’’ de les modes perquè els resultats avalen aquesta aposta.

La tutora explica que a la pràctica, els canvis no són immediats, però permet als alumnes captar més l’atenció, que estiguin més atents alguna estona i per tant, defensa que si es pogués fer encara més habitualment, encara es notaria més, en convivència però també en resultats.

Aquesta és la tesi que defensen les professores de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, després de recollir en el seu llibre ‘Aprendre a ser’’ diferents experiències escolars al voltant d’aquesta pedagogia, anomenada, de la interioritat. Buxarrais destaca que els infants, però sobretot els adolescents, en una etapa important de la seva vida, han de poder treballar ‘’sobre la construcció d’un mateix’’, i per tant ‘’mirar-se per poder desenvolupar-se creixent’’.

Per l’autora, és un tipus d’activitat que ‘’va a més’’ a les escoles perquè justament, la societat actual ‘’mira i prima allò exterior’’. Les noves formes de comunicació, per exemple, que tenen avui en dia els nens, diu Buxarrais, referint-se a internet i les xarxes socials que han propiciat fenòmens com el de la Balena Blava, fa que estiguin ‘’molt poc atents als que els passa a ells i més atents al que passa fora’’. Buxarrais creu que cal fixar-se en ‘’l’interior’’ abans que en les coses ‘’més materials’’ i aposta per treballar-hi des de les escoles per poder aconseguir-ho a través ‘’d’espais de reflexió’’ que permetin als joves ‘’saber cap in volen anar i on volen dirigir les seves vides’’.

Per Buxarrais, entre els beneficis que aporta aquesta pedagogia de la interioritat, destaca que els permet als joves saber gestionar millor les relacions interpersonals. En aquest aspecte, Marta Burguet, recorda que en l’àmbit de conflictes a les aules, si els nanos estan més atents, és més fàcil solucionar-los i per tant, es millora la convivència a les aules, i per tant, aporta millores educatives. De retruc, afegeix Burguet, els alumnes també poden millorar els resultats acadèmics ja que si els nanos estan ‘’més concentrats’’ els nivells acadèmics poden ser millors.

Burguet i Buxarrais han detectat que la pedagogia de la interioritat es va estenent a les escoles i tot i que, hi ha sovint es vincula a l’àmbit de les escoles religioses, perquè el mateix treball pot descobrir una vessant més ‘’transcendent’’, reconeix que s’han anat estenent a molt tipus de centres diferents com una ‘’opció d’escola’’ que aposten ‘’per anar endins’’ pel que fa a l’educació, que facin immersió a la realitat i no ‘’surffing’’.



dilluns, 5 de juny de 2017

Mapa d'entitats socials de Catalunya

La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social ofereix la geolocalització de les entitats socials de Catalunya, per facilitar que ciutadans, centres educatius, universitats, empreses... trobin les entitats del Tercer Sector que tenen més a prop seu i hi puguin col·laborar.