dimecres, 14 de febrer de 2018

"12 @ 16" al carrer Leiva d'Hostafrancs

Els joves i adolescents hostafranquins comptaran amb un nou equipament al carrer Leiva

El nou equipament d'uns 200 metres quadrats i que s'anomenarà "12 @ 16", s'ubicarà als baixos del carrer Leiva número 67 del barri d'Hostafrancs, i obrirà a partir de la tardor de 2018 cada tarda entre les 17 i les 21 hores, i el cap de setmana en funció de la demanda. La resta d'hores restarà obert a altres entitats i col·lectius que nescessitin l'espai per reunir-se o treballar.

El Districte de Sants-Montjuïc respon així a les aportacions fetes en el Pla d’Actuació del Districte i a la necessitat dels joves d’aquest barri, que representen un 20% de la població. La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, recorda que “els equipaments juvenils ha estat una demanda històrica, i el districte de Sants-Montjuïc està infradotat en equipaments juvenils i d’adolescents”.

L’equipament comptarà amb una sala de trobada, una zona d’acollida, un espai que aculli activitats com el ping-pong o el ball, despatxos i arxius, una sala taller, un espai polivalent per fer deures i on hi haurà taules amb ordinadors, un estudi de gravació i so, i un magatzem per guardar material. “Serà un equipament molt polivalent i flexible, on es pugui combinar l’estudi, el joc i l’oci”, explica Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc. Les obres d’aquest projecte començaran aquest any i tindran un cost de 552 mil euros.

El veïnat d’Hostafrancs celebra l’obertura d’aquest futur equipament, però “s’estranya que no hi hagi hagut cap procés participatiu per escoltar les necessitats prioritàries que pot cobrir un equipament”, diu Jordi Clausell de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Hostafrancs, qui demana que se’ls informi més sobre aquest projecte, “creiem que hi ha hagut una manca d’informació i transparència”, i denuncia que s’opti per una política de fets consumats: “Volem saber si l’equipament encabirà tots els adolescents en general o una tipologia d’adolescents i quines activitats s’hi faran”.

I des de la Federació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs, el seu president Josep Espín es mostra “sorprès” al conèixer aquest nou projecte, “no en sabíem res fins que, de sobte, es va anunciar” i “tampoc sabem d’on ha sortit aquesta demanda ni a petició de qui”.



diumenge, 14 de gener de 2018

El bosc de Lem

180 sessions per treballar les emocions i els valors de 1r a 6è

Nati Bergadà és una ferma defensora del treball de les emocions i els valors amb els infants.
En els darrers anys ha constatat que hi ha una necessitat creixent de treballar la vessant emocional, afectiva i social amb els infants. Comenta que en el seu dia a dia a l’escola, veu com els alumnes:
Es frustren molt fàcilment davant dels obstacles.
Responen amb agressivitat.
Demostren tenir poca autoconfiança.
Presenten dificultats a l’hora de tenir en compte els altres.
No saben treballar en equip.
Mostren dificultats per arribar a acords.
No saben esperar.
Demostren tenir poca empatia.

Com es treballa a les escoles la vessant emocional, social i afectiva?

A les escoles s'aprofiten les situacions i conflictes que es generen el dia a dia a l’aula, al pati, als passadissos… per treballar la vessant emocional, social i afectiva. Són situacions propícies perquè els infants:
Aprenguin a reconèixer les pròpies emocions i les dels altres.
Aprenguin a gestionar i expressar correctament les seves emocions.
Però a banda d’aquests moments, hi ha un altre moment de la setmana que s'ha d’aprofitar, l’hora d’educació en valors estipulada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2014.

Quina realitat s’ha trobat a les escoles?
En els darrers anys ha constatat que poques escoles tenen una línia establerta de com cal a treballar aquesta vessant emocional, social i afectiva amb els infants.
Aquesta realitat provoca que es programin les sessions d’educació en valors de manera aïllada, sense tenir en compte què es treballa en la resta de cursos. Cerquem recursos per internet, busquem vídeos al YouTube,  llegim llibres de referència…
Aquest cúmul de circumstàncies li va fer adonar-se que hi havia una necessitat que calia cobrir per afavorir un bon treball de les emocions i valors a les escoles. Calia trobar una manera d’aprofitar molt més les hores setmanals d’educació en valors. D’aquí va sorgir El Bosc de Lem.



Què és El Bosc de Lem?
El Bosc de Lem és una plataforma en línia que conté 180 sessions, 30 activitats per curs, per treballar les emocions i els valors de 1r a 6è.

Descobreix el Bosc de Lem en 3 minuts.
Per a què serveix el Bosc de Lem?
El Bosc de Lem serveix per complementar el treball de les emocions i els valors que fem diàriament a l’aula.
Un dels punts forts del projecte és que ofereix una progressió d’aprenentatge que permet treballar la competència emocional en tota l’etapa de primària i crear una línia d’escola.
En aquesta quadrícula podràs consultar la progressió d’aprenentatge que treballa el Bosc de Lem.

Com és l’univers del Bosc de Lem?
Els protagonistes del Bosc de Lem són sis personatges molt especials que creixen amb els infants. Això fa que tinguin un aspecte diferent a cicle inicial, mitjà i superior.
Es caracteritzen per tenir atributs i personalitats molt diferents, per tal d’assemblar-se a la diversitat d’infants que hi ha a les aules.
Els protagonistes viuen situacions i aventures que són el punt de partida per treballar les emocions, els valors i els sentiments a l’aula.
Per desenvolupar l’univers i els personatges del Bosc de Lem hem comptat amb l’ajuda d’Arkham studioque s’ha encarregat també de la producció dels continguts.

El Bosc de Lem és una plataforma on line fàcil, lúdica i intuïtiva que conté elements de ludificació i una estètica de videojoc. Funciona a les pissarres digitals des del navegador, sense haver d’instal·lar cap programa.

Com són les sessions del Bosc de Lem?

Les sessions dels Bosc de Lem  segueixen sempre la mateixa estructura:
1.    Observem un contingut: Un contingut multimèdia mostra l’emoció, valor o sentiment que volem treballar a la sessió.
2.    Dialoguem i reflexionem: A partir del contingut, dialoguem, empatitzem amb els protagonistes i reflexionem sobre les pròpies vivències.
3.    Posem nom a l’emoció o valor: Responem conjuntament a una enquesta on identifiquem l’emoció, el valor o el sentiment mostrat al contingut.
4.    Fem l’activitat d’aula: Fem una activitat vivencial i participativa per aprofundir en aquella emoció, sentiment o valor que treballem a la sessió.
5.    Ens coavaluem: Per tancar la sessió fem una valoració conjunta del treball realitzat que permet seguir l’evolució del grup-classe i motivar els infants.

En aquests enllaços podràs consultar les guies didàctiques d’algunes activitats que he preparat:
Propostes d’activitats per cicle inicial:
Sessió per treballar la Resolució de conflictes. Joc cooperatiu
Sessió per treballar l’autoregulació. Relaxació
Sessió per treballar la por. Dibuix cooperatiu. Fem de reporters
Sessió per treballar l’enveja. Petita tetatralització.

Propostes d’activitats per cicle mitjà:
Sessió per treballar l’autoconeixement. Activitat amb música. Instruccions per construir un petit llibret 
Sessió per treballar la confiança. Joc cooperatiu
Sessió per treballar el rebuig. Joc de rol
Sessió per treballar saber esperar. Dramatització. Pauta per fer dramatització

Propostes d’activitats per cicle superior:
Sessió per treballar lhonradesa. Dibuix cooperatiu. Creem les nostres seqüències
Sessió per treballar lesforç. Dinàmica de grup. Frases retallables.
Sessió per treballar l’empatia. Joc de rol
Sessió per treballar l’autocontrol. Dramatització. Pauta per fer dramatització

Quins continguts inclou?
El Bosc de Lem inclou continguts multimèdia en formats diversos (animació, còmic, seqüència, escena i il·lustració) que són el punt de partida de la sessió i serveixen per mostrar l’emoció, el valor o el sentiment que es vol treballar.

Quines metodologies s’utilitzen?

Les metodologies utilitzades en El Bosc de Lem per treballar la competència emocional són metodologies actives, vivencials i participatives com: els jocs de rol, les dramatitzacions, els jocs cooperatius, les dinàmiques de grup, els debats d’aula, la relaxació, etc.
Les metodologies utilitzades en el Bosc de Lem:
Donen molta importància al diàleg i la comunicació entre els infants.
Afavoreixen processos de reflexió sobre les pròpies emocions i les emocions dels altres.
Potencien molt la cohesió de grup.
Afavoreixen el treball en equip i l’aprenentatge cooperatiu.
Donen molt de protagonisme als infants.

Conclusió

El Bosc de Lem és un recurs pedagògic que espero que et sigui molt útil per treballar les emocions, els valors i els sentiments amb els infants.
El treball de les emocions, els sentiments i els valors és una part fonamental de l’educació dels nostres infants. Espero que aquest material els ajudi a créixer com a persones i a ser competents emocionalment.
Accedeix a la web del Bosc de Lem i descobreix-lo. Espero que t’agradi!



dissabte, 25 de novembre de 2017

Des dels ulls d’un nen

Article d'opinió d'Antonio García Leal


En el dia internacional de l'eliminació de la violència contra la dona, m'agradaria reflexionar sobre aquesta xacra social que a tants nens i nenes ha deixat sols al món i alhora que omple els cementiris del nostre país de dones innocents que es van unir a les seves parelles amb la promesa de tenir una vida de prosperitat i felicitat, però que van acabar els seus dies de forma brutal, patint una violència extrema i inacceptable per la societat, exercida en el si de la seva llar.
En aquest dia on recordem a tantes dones assassinades a mans de les seves parelles, m'agradaria reflexionar sobre aquest acte de barbàrie humana comès per covards, que no són capaços d'acceptar la realitat imperant i que exerceixen la violència contra les dones en un gest de la major de les covardies que es pot s'exerceix contra algú que es sent indefensa a casa, sota amenaça constant i la tortura exercida per la seva parella; i m'agradaria fer-ho recordant alguns records de la meva infància a través dels ulls del nen que un dia vaig ser, i que com tants altre nens d'aquella època i d'avui, van presenciar i presencien, en primera persona aquesta violència devastadora i punyent difícil d'entendre per a un nen, he de dir que el meu record, encara que vague, -perquè jo només vaig viure amb el meu pare fins als set anys- perdura en la meva ment a través de moments d'aquella convivència que avui encara em fan estremir, el record de la meva mare plantant-li cara al meu pare, és una constant que ressona al meu cap quan penso en aquella època, com tants altres records d'aquella infantesa, aquelles baralles diàries entre ells, era una cosa habitual, els objectes estampats contra la paret, els armaris trencats, i els crits es van fer habituals en els meus primers anys d'infància; no obstant la sort que vam tenir jo i els meus germans que davant aquell maltractador alcohòlic, hi havia una dona que va saber plantarli cara que no va cedir i que al final abans que el mal fos irreparable, pel bé de tots nosaltres, va decidir treure'ns d'aquella casa i donar-nos una educació i una vida millor a tots, deixant enrere aquell home que l'havia maltractat i que era el meu pare.
La meva mare va ser una dona valenta, al donar aquell pas en davant i treuren's d’aquella casa donat que aquella Espanya de 1981 les dones ni de lluny estaven emancipades, encara feia poc que la dictadura del General Franco havia acabat i la majoria de les estructures de poder estaven plenes de franquistes educats en el més absolut i recalcitrant masclisme, en una societat educada sobre la base del patriarcat, i sota l’influencia i les imposicions l’església catòlica que lluny de defensar accions como la de la meva mare, haguessin recolzat mirant capa altra costat l’actitud masclista, covard i retrograda del meu pare.
Avui després de 35 anys, seguim rememorant aquest dia per eradicar la violència contra les dones, en una societat que tant a avançat en tantes matèries; però en la qual seguim ancorats en temps i sense una solució precisa a aquest problema que ens porta a seguir enterrant dones víctimes de maltractadors; hem en aquest dia, que hi ha dones que se'n van al llit amb homes que potser un dia acabin sent els seus botxins i que per cada pallissa reben, els roben una part de la seva vida; mentrestant elles, els cuinen; els renten la roba, els planxen, o en tenen cura d’ells, després d'haver estat mòltes a cops, avui hi ha dones atemorides a casa vivint amb els seus maltractadors, que davant dels seus fills petits somriuen mentre per dins s'estremeixen de dolor després d'haver estat brutalment colpejades, això passa avui ara a la societat del segle XXI.
Degut al que vaig viure quan era un nen i per totes les dones que avui encara pateixen aquesta violència he volgut escriure aquest article per a totes aquelles que pateixen en silenci aquesta barbàrie i recordar-las que en la societat del segle XXI no les deixarem soles, en aquesta societat treballarem sense descans per crear els mecanismes que ens permetin aturar aquesta sagnia inhumana i inacceptable que no podem ni devem permetre per mes temps, que porta diàriament a moltes dones a la mort, ho farem en memòria de les que estan en els cementiris, ho farem per salvar les que pateixen en silenci, i ho farem perquè cap més sigui portada en un taüt entre les llàgrimes dels seus, ho farem perquè no hi hagi més nens ni més nenes orfes, víctimes de la barbàrie exercida per covards miserables i per això crec que per canviar les coses i plantar-li cara a aquesta xacra, l'important és començar per formar a les escoles a les generacions venidores en el principi d'igualtat, aquesta és una peça fonamental per construir un demà on la violència contra la dona sigui eradicada, hem de redactar lleis que persegueixin als maltractadors i garanteixin a les dones que la pateixen la violència, la seva total i absoluta defensa enfront dels maltractadors, i des de la societat civil, no ens hem de quedar impassibles davant de la barbàrie, i hem de denunciar els maltractadors i plantar-los cara expulsant-los de la societat, mentre ajudem les víctimes a reconstruir la seva vida, hem de treballar tots per acabar amb aquesta xacra i ho hem de fer des de la societat civil donant un pas en davant i no fem un silenci complice.
Tornant als ulls d'aquell nen; recordant el final de la història, els anys següents d’aquella separació, van haver dies fàcils i dies difícils per tots; van haver més baralles, encara que aquestes ja no van tenir la violència viscuda en els anys de convivència; i al final una dècada més tard el 1990, al meu pare li van diagnosticar un càncer terminal, la meva mare va tindre cura d’ell fins a l'últim dels seus dies i fins a l'últim minut estant al seu costat; el meu pare va morir el 9 de juliol de 1991 i potser no s'ho mereixia per que va ser un maltractador, encara que ella lleial als seus principis va pensar que havia de ser-hi i així ho va fer.
Per acabar aquest article, m'agradaria dir-los que hagués estat fàcil per a mi, escriure-ho des de l'anàlisi fred de les xifres, criticant la manca d'interès del legislador, mantenint la distància d'aquella realitat que vaig veure i viure als anys d’infantesa,,però seria deshonest i inacceptable per a mi no fer una anàlisi des del que vaig veure i vaig viure, per tal de dir que, jo vaig tenir sort de tenir una mare disposada a plantar-li cara al meu pare, en defensa dels seus fills; alhora que lleial amb ell, quan aquest la va necessitar, en els últims dies de la seva vida, el meu pare no va morir sol i els seus últims dies va aprendre una lliçó de vida, de la dona que anys abans havia maltractat, una lliçó de vida que nosaltres els seus fills també vam aprendre.
I és que he de sentir-me afortunat perquè la meva història va acabar bé, dins del mal que podia haver acabat, la meva mare no va ser una altra xifra freda, en un informe sobre víctimes de la violència masclista i ens va cuidar fins que a l’abril de 2003 el càncer se la va emportar; no obstant hem de lamentar jo com a ciutadà d’aquesta societat que des d'aquell 1981, són moltes les dones assassinades a mans de les seves parelles, i molts els orfes i les orfes que han quedat pel camí, per això a les que estan en els cementiris, als nens i les nenes que les van perdre, que lluny de ser un xifra tenen nom i cognoms; a les que avui pateixen en silenci; aquelles que somriuen als seus fills després d'haver estat mòltes a cops, a les que temen assenyalar als seus carcellers, i als meus pares, allà on siguin, vull dedicar aquest article i dir-los que treballaré , de manera incansable i decidida per fer front als maltractadors. 

http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/67108/des-de-els-ulls-dun-nen.html

dijous, 2 de novembre de 2017

El TDAH: detecció i actuació en l'àmbit educatiu

“Jo de petit tenia TDAH, però, com que això no es coneixia, deien que era trapella i nerviós, que em distreia i que era incapaç d’estar-me un minut assegut. Suspenia a l’escola i els meus pares estaven molt preocupats. Amb el temps no m’he curat, però he après a canalitzar aquest excés d’energia de forma constructiva. Vaig tenir la sort de trobar persones que em van ajudar en l’adolescència”. 

Luís Rojas Marcos, professor de psiquiatria de la Universitat de Nova York



Amb aquesta cita comença la Guia que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya edita per a mestres i professors.

Totes les persones tenen dificultats ocasionals per romandre asseguts, parar atenció o controlar la impulsivitat. Però, per a alguns infants i adolescents la dificultat és tan manifesta i persistent que condiciona el seu desenvolupament personal, així com les relacions amb les altres persones i la seva adaptació a l’entorn familiar, escolar i social. La normativa existent recull la importància de la identificació i atenció educativa a l’alumnat amb TDAH, ja que el TDAH pot obstaculitzar el seu accés al currículum i limitar el seu èxit escolar.

Conèixer i comprendre els riscos que pot comportar el TDAH per a l’aprenentatge i per al desenvolupament psicoemocional dels infants i els joves és tan essencial com conèixer i comprendre els factors i els processos que els impulsen i els afavoreixen.

Aquesta Guia d'una banda, descriu en l’àmbit escolar els obstacles que suposa el TDAH per al desenvolupament harmònic dels infants i dels joves. De l’altra, procura donar eines als docents per encaminar-se cap a les actuacions, les estratègies educatives i els aspectes positius que disminuiran els obstacles, en restringiran les conseqüències i impulsaran l’èxit personal i escolar de tot l’alumnat, inclosos els alumnes amb TDAH.

Extret de:

dimecres, 18 d’octubre de 2017

El bosc encantat. Joc per treballar els sentiments i les emocions


L’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) ofereix un complet recurs en forma de joc per treballar els sentiments i les emocions, dins del qual els nens i nenes de 7  a 9 anys formaran part d’un bosc encantat ple de personatges fantàstics.

Alguns dels avantatges que s’identifiquen amb el seu ús són que permet enfocar les habilitats i la intel·ligència emocional tant des de la teoria com des de la pràctica, ja que podem accedir a les “fitxes de les emocions” per saber més sobre elles, a la vegada que respondre a les preguntes segons com ens sentim ens portarà a un interessant exercici d’introspecció. A més, és important tenir present que compta amb instruccions per a l’exercici del rol d’animador o coordinador de l’activitat, en cas que aquesta es desenvolupi en entorns escolars.

Altres vessants a treballar amb aquest joc es correspondrien amb el treball en equip o l’empatia, tot i que des de l’AECC s’identifiquen els següents objectius:

·        Dotar d’estratègies per identificar les emocions i que el nen comprengui les relacions entre les emocions i les situacions en les que es produeixen.
·    Entrenar en habilitats per expressar els sentiments i les necessitats associades als mateixos.
·     Dotar de pautes per acceptar els estats emocionals positius i negatius i proporcionar tècniques de control per regular les emocions sense exagerar-les o evitar-les.

dimecres, 23 d’agost de 2017

Ensenyament publica el protocol contra l'assetjament als alumnes LGTBI

El document, que s'ha generat a instàncies del Parlament, està publicat a l'XTEC.


El Departament d'Ensenyament ha publicat, coincidint amb el Dia Internacional contra la Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia, el protocol específic per a la lluita contra l’assetjament escolar a l’alumnat LGTBI –lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals-. Aquest document està publicat a l’XTEC, la xarxa telemàtica de Catalunya, i s’ha generat a instàncies del Parlament de Catalunya. El protocol està a disposició de tots els centres educatius i recull les diferents actuacions d’Ensenyament en aquest àmbit. Així, el Departament ha indicat que aquest protocol és una eina per prevenir, detectar i intervenir enfront situacions d’assetjament als alumnes per motius d’orientació afectiva sexual o identitat de gènere.

Segons el Departament, es vol sensibilitzar els docents, centres educatius, famílies i alumnat sobre les conductes assetjadores i en la importància d’educar en la gestió positiva dels conflictes. També es dona especial importància a la prevenció com a mesura per evitar conflictes futurs.

El protocol estableix quins són els conductes i els circuits de coordinació entre els diferents actors de la comunitat educativa, i alhora aporta elements per detectar conductes d’assetjament i saber com actuar per evitar la vulneració dels drets de l’alumnat LGTBI. Per exemple, s’estableixen els elements que poden indicar situacions d’assetjament, com ara baixa autoestima, disminució del rendiment escolar o canvi de comportament diari. També s’inclouen orientacions en cas d’haver de tractar el tema amb el grup classe o amb les famílies.

Altres eines de tractament de la diversitat de gènere i orientació sexual
El Departament apunta també que disposa de recursos i materials per tractar sobre la diversitat de gènere i orientació sexual. És el cas del model d’atenció a infants i adolescents transgènere o intersexuals en els centres educatius, document que recull les actuacions a realitzar en els centres educatius per garantir que aquests constitueixen un entorn amable on viure la diversitat d'identitat de gènere.

Altres materials disponibles per al professorat, en aquest cas del cicle formatiu de grau superior d’Educació Infantil és 'Pam a pam Coeduquem', un quadern pedagògic per treballar la coeducació i la diversitat afectiva i sexual. Ensenyament també incideix en la família i l’entorn escolar, a través del web Escola i Família, on es faciliten orientacions i recursos per treballar des de la família els estereotips de gènere i la diversitat sexual i de gènere. El Departament destaca que desenvolupa aquestes i d’altres actuacions basades en el concepte d’escola inclusiva, en la coeducació, en la igualtat de drets, en l’equitat, en els valors i en el respecte a la diferència, com a eix fonamental que garanteix la convivència en els centres educatius.


diumenge, 23 de juliol de 2017

Què podeu fer per prevenir?

Com es poden reduir els riscos associats al consum de drogues i disminuir els consums problemàtics.

El consum de drogues, a més de poder generar una addicció, pot comportar problemes de salut, familiars, socials, educatius,...tant en les persones amb dependència a les drogues com en aquelles que en consumeixen sense tenir una addicció.
Cal tenir present que moltes persones no volen deixar de consumir algun tipus de drogues o que durant un temps de la seva vida en consumiran, per això cal desplegar també serveis i intervencions adreçades a disminuir els riscos/danys per la salut que representa el consum de drogues malgrat la persistència d’aquest consum. Aquestes estratègies es denominen reducció de danys o reducció de riscos.
Tot i que estem lluny de saber exactament per què algunes persones prenen drogues i altres no, actualment disposem d'informació sobre alguns dels factors que faciliten que una persona pugui desenvolupar problemes relacionats amb el consum de drogues.
És a dir, no hi ha una causa concreta que ho expliqui. Però poden tenir lloc diverses circumstàncies que afavoreixin o evitin aquest procés:

Factors de risc

Els elements que augmenten la probabilitat que una persona abusi de les drogues es coneixen com a factors de risc. 
Factors socials: com ara el fet de viure en un entorn molt desfavorit
Factors familiars:  com ara la manca de lligams amb la família o el fet que els pares tinguin actituds favorables cap al consum de drogues
Factors escolars: com per exemple, experimentar fracàs escolar
Factors individuals o interpersonals: com ara presentar problemes de conducta de manera precoç i persistent.

Factors de protecció

Alhora, es coneixen alguns factors de protecció que actuen de manera inversa als anteriors: reduint la probabilitat que una persona prengui drogues o presenti problemes per aquesta causa. Alguns factors de protecció són:
la capacitat per pensar de manera crítica,
el fet de tenir una bona adaptació a l'escola,
tenir habilitats per comunicar-se i relacionar-se amb les altres persones,
o el fet d'haver desenvolupat vincles emocionals positius entre els pares i els fills.

Prevenir el consum de drogues (i les drogodependències) comporta reduir els factors de risc i potenciar els factors de protecció. Això no garanteix del tot que una persona no arribi mai a prendre drogues, però ho farà menys probable.

De quines eines disposeu?

La prevenció es pot dur a terme a
Als espais educatius formals com l'escola, i als espais educatius no formals com centres col·lectius específics
A  l’espai familiar
A l’àmbit de lleure
Als espais d’oci nocturn
Dins de la comunitat
Dins dels serveis de salut
A la feina

A més, des de les administracions públiques i organitzacions no governamentals ofereixen diversos programes de prevenció:
Programes de prevenció universal. S'adrecen a grups sencers de la població i arriben a un nombre molt gran de persones. Per exemple, els programes de prevenció de consum de drogues entre els adolescents.
Programes de prevenció selectiva. Es dirigeixen a grups de població amb risc de desenvolupar problemes de drogues, com per exemple, els fills de drogodependents.
Prevenció de prevenció indicada. S'adrecen a persones amb problemes de consum de droga o de conducta.